lunes, 16 de mayo de 2011
martes, 3 de mayo de 2011
El meu príncep
Es un d'aquests prínceps sense regne que corren per aquí tot esperant que els facis un petó perquè es transformi en un gripau.
Em mira i es pensa que no el veig. Imagina que m'evapore si em toca i que si no ho fa, s'evapora ell.
El tinc dalt d'un pedestal, tan amunt que no se com pujar-hi. Penso que els seus llavis són la porta al paradís. No sap que és el príncep blau que li ha de fer un petó a la bella dorment, perquè desperti del seu son etern, però això és perquè ignora que tots els contes són mentida, tot i que no totes les mentides son contes.
Si algun dia ensopego amb Merlin, li donaré les gràcies per haver-me'l encreuat en el meu camí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
