El meu príncep

Es un d'aquests prínceps sense regne que corren per aquí tot esperant que els facis un petó perquè es transformi en un gripau.

Em mira i es pensa que no el veig. Imagina que m'evapore si em toca i que si no ho fa, s'evapora ell.  

El tinc dalt d'un pedestal, tan amunt que no se com pujar-hi. Penso que els seus llavis són la porta al paradís. No sap que és el príncep blau que li ha de fer un petó a la bella dorment, perquè desperti del seu son etern, però això és perquè ignora que tots els contes són mentida, tot i que no totes les mentides son contes.

Si algun dia ensopego amb Merlin, li donaré les gràcies per haver-me'l encreuat en el meu camí.